Catalunya és un vell país mediterrani que ha après, a força de cops i al llarg de la seva agitada història, que no pot confiar només a les institucions públiques –durant moltes èpoques sentides com a alienes- la defensa i el foment de la cultura pròpia, entesa des de sempre com el senyal d’identitat bàsic en el qual es basa la realitat històrica catalana. I aquesta és una de les raons que expliquen la indubtable capacitat de la societat civil d’aquesta terra per generar múltiples iniciatives encaminades a la realització d’activitats diverses, però unides totes per una idèntica finalitat última: el manteniment, el desenvolupament i el perfeccionament de la seva personalitat col·lectiva.

En aquest marc s’inscriu l’aparició, fa tres anys, d’una iniciativa com TRIBUNA BARCELONA, que no obstant la seva modèstia i joventut, té, segons el meu parer, les dues característiques que tradicionalment defineixen les iniciatives de la societat civil catalana en aquest camp: la pluralitat en els seus orígens i la solidaritat en el seu desenvolupament.

La pluralitat en els seus orígens queda clarament expressada en la relació de totes les entitats que van unir els seus esforços per fer realitat el projecte de TRIBUNA BARCELONA, i que són les mateixes que estan representades en la seva actual Junta Directiva: des d’institucions públiques fins a col·legis professionals, i des d’associacions diverses fins a clubs esportius. Unides totes per un mateix designi: dotar Barcelona d’un fòrum d’opinió que pugui acollir en el seu si el debat sobre les grans qüestions que conformen l’horitzó, tremend però suggestiu, d’aquest canvi de mil.lenni.

I la solidaritat en el seu desenvolupament és també òbvia si constatem que, en el nucli germinal de TRIBUNA BARCELONA, estan representats tots els partits polítics que integren l’arc parlamentari català; i si advertim que la relació de conferenciants convidats fins ara respon a criteris evidents d’obertura intel·lectual i d’amplitud de mires.

Tot això defineix un projecte que ja s’està fent realitat, de l’única manera possible en aquest tipus d’iniciatives: amb consciència de quins són els seus límits, amb la voluntat de servir la comunitat i amb amor a la llibertat.

Juan-José López Burniol